LA ROSA RECORDADA
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi,la vella
claror d'abril?Plovia
a poc a poc.Nosaltres,
amb gran tedi,darrera
la finestra,miràvem,
potser malalts,la vida
del carrer.Aleshores,
ella venia,sempre
olorosa,benigna,
amb les flors i tancava
fora,lluny,la sofrença
del pobre drac,i deia
molt suaument els nostres
petits noms,i ens somreia.
Salvador Espriu
